Cala Pedrosa, a l'Estartit, Torroella de Montgrí, Costa Brava

El Massís del Montgrí és un fragment de crosta terrestre que, durant la formació dels Pirineus, fa 40 milions d’anys, es desprengué del seu nucli per lliscar uns 30 kms cap al sud. El resultat és un sistema de muntanyes situat entre la plana empordanesa i el mar.
A la banda de llevant, davant el mar, el Montgrí forma impressionants penya-segats de roca calcària, dels més importants a tota la Costa Brava juntament amb els del Massís de Begur i el Cap de Creus.
Per arribar a Cala Pedrosa, un espai de pau en ple Parc Natural, haurem d’arribar a peu des del camí local senyalitzat que comença al Camping Estartit, al centre del poble (si us desplaceu en vehicle és possible avançar encara més perquè part del camí es troba asfaltat). El sender d’anada és de descens i la ruta en si, que es pot efectuar entre 30 i 45 minuts, és ja tota una experiència que ens permet recòrrer aquest Parc Natural protegit ple de pins i d’una vegetació adaptada al mitjà rocós i castigat pel fort vent de la Tramuntana.

El camí que porta cap a Cala Pedrosa és pedregós i travessa el Parc Natural del Montgrí

Un cop a Cala Pedrosa observem la seva peculiar fesomia. El seu nom prové del llit de còdols arrodonits que conformen la seva superfície. L’aigua és totalment transparent, tot i que la impregnació d’algunes algues al fons rocós li confereix per moments una tonalitat verdosa natural.

Cala Pedrosa, a l'Estartit, és una cala tranquil·la que també fan servir algunes embarcacions de lleure per fondejar

Davant la cala s’alça l’illa de la Pedrosa, a la qual s’hi pot arribar nedant perfectament, donat que es troba a 100 metres. Des d’aquesta illa, que té una altitud màxima de 30 metres, al nord, després del Golf de la Morisca, divisem un dels accidents geogràfics més sobresortints de la Costa Brava: la Roca Foradada, un túnel natural navegable en plena roca viva que es troba en el Cap Castell.

De camí a Cala Pedrosa les vistas que s'obtenen de les Illes Medes són excel·lents

Desprem de gaudir banyant-nos a la poc freqüentada Cala Pedrosa podrem tornar a l’Estartit o encara continuar pel camí local de forta pujada fins la Cala Ferriol, podent gaudir d’unes vistes més properes a la Roca Foradada, i d’altres impressionants penya-segats sobre el mar, com el Salt del Pastor. Per aquesta excursió es recomana dur calçat de muntanya, donat que el terreny és pedregós, tal i com podem veure en les fotografies.

Cala Margarida, a Palamós, Girona, Costa Brava

El Cap Gros és una muntanya de gran interés natural per la vegetació que conserva. Per arribar-hi ho podem fer des del centre del poble, a peu, passant per l’extrem nord de Port Marina (a 5 minuts) o bé, si ho fem des de la Platja de la Fosca (a uns 25 minuts), prenent un preciós camí de ronda que es troba a la dreta de la platja, en direcció sud. En el darrer cas apreciarem encara millor la bellesa del Cap Gros i fins i tot les seves excel·lents vistes de Palamós.

Al nord de Cala Margarida, a Palamós, es troba la muntanya i el bosc de Cap Gros

La cala no és pas gran. Orientada a sudest i amb a penes 100 metres de longitud per 7 d’amplada, amb una superfície de grava i còdols, alguns de grans dimensions, disposa de serveis com papereres i dutxes. Resulta però tan acollidora i íntima que la seva visita us valdrà molt la pena. Les casetes blanques que baixen pel pendent són totes d’origen humil i algunes d’elles es troben decorades amb un regust mariner del passat. També acull petites embarcaciones de pescadors. Sol ser una cala amb poca afluència, tot i que en ple estiu passa a ser de mitjana, pel lògic interés que desperta en els visitants que hi arriben a Palamós, tot i que no tots arriben a saber de l’existència d’aquest petit racó, no visible des del poble.

L'ambient a Cala Margarida és tradicional, a més de ser una cala poc coneguda pels turistes estrangers

Cala Margarida és doncs com un petit nucli agregat a Palamós, tot i que amb una identitat pròpia. A l’Edat Mitjana sabem que aquest racó es feia servir per les autoritats per deixar reposar els viatgers en quarentena, de manera que poguessin comprovar si realment portaven o no cap infecció que pogués iniciar una epidèmia a la vila.

Un altres dels encants fascinants de Cala Margarida és el seu increible fons submarí, molt reputat entre els submarinistes, on trobem algues de gran valor ecològic, estrelles de mar, diverses espècies de peixos como morenes i fons abruptes de fins gairebé 25 metres de profunditat. Tot un espectacle per als amants de la immersió amb ampolla.

Els fons marins de Cala Margarida són molt preuats pels submarinistes... aquí veiem una bella flabellina affinis

Cala Canyers, a Palamós, Girona, Costa Brava

Situada entre la Cala Senià, al sud, i la Cala dels Corbs i Cala Estreta, al nord, Cala Canyers rivalitza molt seriosament amb elles en bellesa paisatgística. Es tracta d’una caleta de només 60 metres de longitud per 25 metres d’amplada composta de grava i situada totalment en un entorn natural, exceptuant dues petites casetes de pescadors tradicionals que històricament ha fet servir els treballadors del mar per desar-hi els seus utensilis.

A Cala Canyers trobem dues antigues casetes de pescadors

El fons submarí d’aquesta cala es troba format de sorra i roques, distribuïdes de manera força irregular, tant que les embarcacions de lleure que vulguin fondejar a prop hauran de tenir poc calat i fer-ho amb cura. El paisatge davant el mar amb es trobarà el banyista és preciós, donat que les formacions rocoses puntiagudes sobresurten de l’aigua, sorprenent per l’originalitat de les seves formes.

Davant Cala Canyers sobresurten atractives i sorprenents formacions rocoses

Per arribar a aquesta meravellosa cala, a la qual només es pot accedir a peu, ens hem de dirigir cap a la Platja del Castell i prendre la pista forestal interior que, passant pel costat de la Barraca d’en Dalí, posteriorment gira vers la dreta per arriba a Cala Canyers.

Un aspecte molt interessant a tenir en compte és que justament aquí comença un camí de ronda que, per tota aquesta part del litoral, en direcció nord, ens permetrà recòrrer una successió de cales tan interessants com Cala Corbs, Cala Estreta, Cala d’en Remendón, Cala Roca Bona, Cala Cap de les Planes, Cala Font Morisca i finalment Cala del Crit on, ara sí, el camí de ronda perd la costa cap a l’interior per poder arribar a la següent platja: el Golfet. Per tant, Cala Canyers és un excel·lent punt de partida per iniciar un gran trajecte per aquest tram tan maco del GR-92, el camí litoral que recorre la Costa Brava.

El camí de ronda que recorre les cales prop de Cala dels Canyers ens mostra la indescriptible bellesa paisatgística d'aquest entorn natural

Cala de Roques Planes, a Calonge, Girona, Costa Brava

Ja hem parlat d’algunes de les excel·lents platges i cales que formen aquest meravellós camí de ronda que trascorre com un continuum entre la Platja Gran de Platja d’Aro i la Platja Torre Valentina, a Calonge. Potser el paisatge més encisador de tots ells, per la seva exclusivitat, sigui la Cala Roques Planes, també coneguda com Roques Blanques, degut a la claredat del color de la seva roca, que destaca davant la resta de cales al voltant.

La morfologia de les roques que formen Cala de Roques Planes és molt original i sorprenent

Les imatges mostren clarament davant quin tipus de cala ens trobem. És protegida al nord pel Cap de Roques Planes, i té un petit espai de sorra fina en què és possible fins i tot prendre el sol. Els banyistes i visitants accedeixen pel camí de ronda que es troba en ambdós costats. Des de la propera platja de Can Cristus, al sud, a només 10 minuts a través de la Cala del Forn i del Paller, entre d’altres, el caminant descobreix un escenari idíl·lic i paradisíac on la força del vent i de l’aigua s’han aliat per erosionar al llarg de mil·lenis les roques situades aquí. Si hi arriben des del camí de ronda que surt des de Platja Valentina el trajecte pot ser d’uns 25 minuts, aproximadament.

Al sud de Cala Roques Planes trobem la no menys interessant Platja de Can Cristus, també a Calonge, Costa Brava

Davant la cala, a més, es troben un seguit d’illots rocallosos que encara atorguen una bellesa més gran al paisatge. Entre ells els més grans són la Roca de Ses Gavines, just davant, a 100 metres), i els Esculls de les Cigales (a la part nord, més propera al propi cap).

El paisatge de Cala Roques Planes, al costat de les illes que l'envolten, és molt suggerent

La visió d’aquest paisatge és inoblidable, i crida molt l’atenció veure com els banyistes estenen la seva tovallola davant les mateixes roques, no necessàriament sobre la sorra. Això dóna bona prova de la condició de “roques planes”, aptes per poder-s’hi ajaure. Nens i grans gaudeixen recorrent tot el conjunt de roques, d’origen granític i de poca altura. L’absència d’algues o líquens adherits fan que el recorregut sigui atractiu, tot i que és recomanable dur calçat de goma per tal que sigui més còmode.

És molt freqüent trobar a parts iguals banyistes i passejants sobre Roques Planes

La platja en si té uns 35 metres de longitud, permet la pràctica del nudisme i no proporciona cap servei. L’esmentada Platja de Can Cristus, que es troba a uns 300 metres al sud, és molt més completa. El fons de les aigües de Cala Roques Planes és blau turquesa i rocallós, molt recomanat per practicar l’esnòrquel, donat que hi abundan espècies de moluscles, eriços de mar i crancs. També és un racó idoni per practicar la pesca amb canya.

Tot el cap de Roques Planes té una vida submarina molt activa... hem enxampat aquest cranc una mica despistat!

Sens dubte Cala Roques Planes, a Calonge, és un dels paisatges més inoblidables de la Costa Brava.

Cala Rustella, Roses, Girona, Costa Brava

Cala Rustella és sota la carretera que uneix Roses amb Cala Montjoi, poc després de Cala Murtra, amb la que comparteix diverses característiques, com el seu accés a peu.

Aquest rètol al costat de la carretera ens indica l'inici del descens a la Cala Rustella

Per accedir a la cala haurem de deixar el vehicle al costat del rètol indicatiu situat a la carretera. Un corriol pedregós de baixada ens duu vers aquesta preciosa cala d’aigües netes. En total cobreix un desnivell d’uns 90 metres i el trajecte a peu pot trigar uns 15 minuts, depenent del ritme. La pujada serà un xic més feixuga i és per això que per efectuar aquest trajecte recomanem un calçat esportiu.

El descens vers Cala Rustella no és especialment perillós, tot i que es recomana dur un calçat adequat (eviteu sandàlies)

A mesura que baixem a la cala podrem contemplar la seva majestuositat, protegida per la una badia del vent de tramuntana i orientada vers el sudest. A la cala desemboca un rierol que es forma a la zona, el rec de Rustella, tot i que a l’estiu es troba sempre sec.

El paisatge que ens ofereix Cala Rustella és absolutament verge i natural

La cala és de molt baixa ocupació, fonamentalment per la seva llunyania al nucli de població més proper (Roses, a uns 7 kms) i també, tot s’ha de dir, pel seu tipus d’accés. La superfície de la platja es troba composta de còdols petits i arrodonits i l’aigua adquireix un color blau turquesa enfosquit només per l’ombra dels pins que creixen fins i tot en les zones més baixes dels penya-segats, de manera que les seves copes arriben a acaronar la mar.

A Cala Rustella els pins creixen pràcticament a nivell del mar i les seves copes arriben a acaronar les aigües netes i transparents de la cala

A la part esquerra, a la sortida de la badia, distingim una illa rocosa que arriba fins als 7 metres, i a l’esquerra un preciós i exhuberant pi corona aquest marge de la badia. Realment és un paisatge preciós, i transmet una gran calma.

El fons submarí de Cala Rustella serà apreciat pels submarinistes, molts dels quals aprofiten també per visitar la veïna Cala Murtra, la següent cap al sud, i també la famosa Cala Montjoi, al nord.

El fons submarí de Cala Rostella és especialment apreciat pels amants de l'esnòrquel

Cala Ferriol, a l'Escala, Costa Brava

Des del maig del 2010 Cala Ferriol i el seu entorn pertanyen al declarat Parc Natural del Montgrí, un sistema muntanyós de gran valor ecològic que comprèn les Illes Medes i la desembocadura del riu Ter.

Per visitar Cala Ferriol a peu hem de tenir en compte que aquesta part del litoral està formada per les darreres roques del Montgrí sobre el Mediterrani, on forma precioses cales, a més d’aquesta, com la Cala Pedrosa, la Cala Montgó, etc., i espectaculars formacions rocoses sobre el mar com la cèlebre Roca Foradada. Per això no es troba urbanitzada i ni tan sols és possible el seu accés en vehicle.

Roca Foradada, gran roca amb túnel navegable, es troba prop de Cala Ferriola, a l'Escala

Per arribar a Cala Ferriol podem sortir de Cala Montgó, a l’extrem nord de la zona, o bé, com en el nostre cas, des de l’Estartit, per un camí forestal amb pujades i baixades de dificultat moderada, endinsant-nos en l’interior del parc i gaudint dels seus paisatges, la vegetació i fauna autòctones. La ruta té una durada de entre 60 i 90 minuts, depenent del nostre ritme.

EL trajecte a peu cap a Cala Ferriol trascorre pel mig del Parc Natural de les Muntanyes del Montgrí

El premi final és una cala d’aigües cristal·lines, verge, formada per còdols, no per sorra, i d’uns 150 metres de longitud. Es troba situada en una badia orientada a llevant. En ella, a més, desemboca un petit rierol que baixa de dalt de les muntanyes a la primavera i tardor, èpoques humides en què transporta un cabal d’aigües netes. Davant d’ella es poden veure uns petits illots, anomenats Illots de Cala Ferriol. Davant tanta roca i riquesa submarina, formada per un ecosistema similar al que trobem a les properes Illes Medes, és freqüent veure visitants practicant esnòrquel per tot el perímetre que forma la cala.

Finalment arribem a Cala Ferriol, absolutament verge i d'aigües transparents

Tal i com es pot apreciar Cala Ferriol no té serveis i, a pesar de la seva llunyania de qualsevol centre urbà, sobretot a l’estiu, sol ser visitada, sovint per embarcacions que hi fondegen. Des de l’Estartit alguns vaixells turístics (amb visió submarina) permeten visitar-la a l’estiu, per la qual cosa es tracta d’una alternativa més per contemplar aquest preciós paisatge, si no tenim l’oportunitat de poder fer la travessa a peu.

Cala Banys, a Lloret de Mar, Girona, Costa Brava

Tanmateix, al darrere aquest ambient tan exòtic, trobem que Cala Banys és una cala acollidora i de fàcil accés a través d’un camí de ronda que vé del nord, molt ben arreglat.

Realment Cala Banys, d’uns 100 metres de longitud, no és tant una cala en què passar el dia prenent el sol (de fet no té sorra) sinó una cala per contemplar i sobretot per relaxar-se. També els pescadors de canya gaudeixen en aquest emplaçament, donada l’abundància de diverses espècies de peix de roca que hi ha a la Costa Brava.

A la pròpia cala trobem el Bar Cala Canys, ja des de finals dels anys 60, un històric bar-restaurant que és en realitat una ampla terrassa sobre la cala amb sofàs i ambient chillout en què podrem acomodar-nos i gaudir de l’entorn tot prenent un refresc.

El bar-restaurant de Cala Banys permet gaudir de les vistes de la cala en un ambient chill-out

El camí de ronda de Cala Banys té força possibilitats. Podrem seure en alguns dels racons habilitats per això, o bé continuar seguint-lo cap al nord fins arribar a la Platja de Lloret, just on es troba el Monument a la Dona Marinera, excel·lent mirador, a menys de 10 minuts a peu.

El Mirador de Llaverías, a la parte dreta de la Cala Banys, Lloret de Mar

Per altra banda, al costat sud de la cala, pujant unes escales, es troba el Mirador Joan Llaverías, una petita i íntima terrasseta dedicada pel poble a aquest pintor enamorat de Lloret de Mar, on passà els seus darrers estius.

Aquesta placa de ceràmica sobre el Mirador de Llaverías recorda el pintor, tan estimat pels lloretencs

Qui vulgui arribar en cotxe a aquest idíl·lic paratge ha de saber que és possible fer-ho donat que just a sobre de la cala hi ha un aparcament. Per fer-ho hem de seguir des del centre de Lloret el mateix camí senyalitzat que porta fins al Castell de Sant Joan, el qual es troba cap al sud, a uns 10 minuts caminant, també per una zona molt natural i no urbanitzada.

Les nits de lluna, des de la terrassa, Cala Banys ofereix una visió molt romàntica

La petita cala de Sa Caleta, a Lloret de Mar, Costa Brava

Per arribar a Sa Caleta, de sorra gruixuda i color daurat, només hem de continuar cap al nord el passeig marítim de la Platja de Lloret, passar al costat de les roques de Sa Cadireta, deixar enrere l’anomenat Mirador de Mallorca (que ningú no esperi veure les Balears des d’aquí), on un parell de plaques commemoratives recorden els emigrants de Lloret que partiren a Cuba i als autors musical de la sarsuela Marina, la lletra de la qual diu:

Costes les de Llevant, platges les de Lloret, feliços els ulls que us tornen a veure

Així doncs el trajecte és tan còmode que ni tan sols hi ha escales a través d’aquest camí de ronda, més aviat passeig marítim, donat que aquestes comencen realment al final de Sa Caleta, a la seva dreta, on se situa la Punta de Calafats.

Sa Caleta, a Lloret en Mar, és una platgeta de sorra

Amb uns 110 metres de longitud aproximada i fins 50 metres d’amplada de mitjana, Sa Caleta ha estat tradicionalment un refugi pels petits vaixells de pescadors, que encara avui podem veure sobre la seva delicada sorra. De fet és l’únic petit port proper al centre del poble, donat que el vertader port esportiu es troba un xic més allunyat, al nord, a la Platja de Canyelles.

L’element arquitectònic per excel·lència de Sa Caleta i, per què no dir-ho, de Lloret de Mar en general, és el Castell d’en Plaja (denominació que prové del cognom del propietari que en va encarregar la construcció), el qual trobem presidint la platja a la seva esquerra, sempre mirant el mar. Construït amb torres de defensa i merlets en la part superior, aquest castell fou realment construït el 1940 en estil neomedieval, motiu pel qual no té cap valor històric. De fet es tracta d’un vivenda privada i no és obert al públic per rebre visites.

El Castell d'en Plaja, a sobre de Sa Caleta i de propietat privada, és ja un emblema de la cala i del propi Lloret de Mar

Un altre dels grans atractius que té Sa Caleta, i que la distingeixen de la Platja Gran de Lloret, són les seves formacions rocoses laterals, que sovint esdevenen en escenari de baptismes de busseig o de simplement improvisats submarinistes amateurs que practiquen l’esnòrquel observant un fons particularment ric en espècies vegetals aquàtiques.

El fons marí de Sa Caleta, sorrenc i també rocós, fa les delícies dels amants del submarinisme o de simplement l'esnòrquel

Donada la seva distància amb l’altra platja del centre de Lloret podem considerar que Sa Caleta compta amb força serveis, entre ells una guingueta a l’estiu, dutxes i papereres. No és d’estranyar que en aquesta època compti amb una alta afluència, donat que és un paratge natural summament preciós, proper al centre i de fàcil accés.

La guingueta de Sa Caleta, a Lloret de Mar, es troba oberta a l'estiu

Cala Tavallera, al mig del Cap de Creus, Port de la Selva, Girona, Costa Brava

La GR11 és una mítica ruta de gran recorregut que surt del Cap Higuer, al Cantàbric, i finalitza al Cap de Creus. Uneix per tant l’Oceà Atlàntic amb el Mar Mediterrani, i ho fa al llarg d’uns 788 kms de recorregut. El camí necessari que us proposem per conèixer aquesta platja no és tan llarg, no os preocupeu.

Per arribar a Cala Tavallera haurem d'anar a peu

Per arribar a aquest racó tan verge com fabulós, Cala Tavallera, hem de sortir del Port de la Selva resseguint aquest GR11. Per tant, hem d’oblidar d’arribar-hi en vehicle, a no ser que aquest sigui un tot-terreny preparat per desplaçar-se sobre zones amb pedres. Cap al final del port de la localitat es troben les balisses que indiquin el camí. Per aquesta zona trobarem una cruïlla que indica ‘Cala Tavarella’ i ‘Sant Baldiri’. Ambdues rutes porten a la cala tot i que recomanem seguir la darrera ja que permet contemplar a més les ruïnes d’aquest interessant edifici romànic mil·lenari.

Ermita de Sant Baldiri, prop de Cala Tavallera, al Port de la Selva

En total son gairebé 2 hores de trajecte (uns 2 kms) per un camí no massa complicat. La recompensa final és una cala verge, d’aigües poc profundes i inserta a una badia cap al nord que ofereix una agradable sensació de perspectiva al banyista.

Imatge panoràmica de Cala Tavallera, al Port de la Selva, Cap de Creus, Costa Brava

D’uns 135 metres de longitud aproximada i 15 metres d’amplada, Cala Tavallera no té cap mena de serveis i la seva superfície està formada prinicipalment per còdols i quelcom de sorra. És la típica cala del Cap de Creus caracteritzada per aquests colors negres i grisos de tota la roca que l’envolta. Donada la seva dificultat d’accés la cala és nudista i molt poc freqüentada durant tot l’any. Un lloc meravellós, just premi per al caminant qe vol descobrir paratges verges poc trepitjats.

La qualitat de l'aigua a Cala Tavallera és excel·lent

El fons marí de Cala Vigatà és molt apreciat pels submarinistes i aficionats a l'esnórquel

Cala Vigatà es troba sota l’ermita de Sant Elm, el privilegiat mirador des del qual el periodista Ferran Agulló encunyà la denominació de Brava a la nostra costa. Des d’aquest lloc és possible baixar fins la cala, per una carretera a través de la urbanització que al final esdevé unes estretes escales per accedir a la cala, amb un pendent força pronunciat.

Un cop hem descendit a Cala Vigatà comprovem les boniques vistes que ofereixen, a dreta i esquerra, ambdós grups d'illes

La cala en si es troba formada per sorra gruixuda i còdols considerables. D’uns 150 metres de longitud per uns 15 metres d’ample, Cala Vigatà es troba al costat d’una paret de roca enorme, que pot comportar perill de despreniments. Sobre ella creixen els pins, que pràcticament arriben a tocar la mar amb les seves copes. Els illots de la dreta, mirant cap al mar, son els esculls de Rocacorb de Llevant, que no arriben als 3 metres d’altura. A l’esquerra, més llunyà, donat que es troba passada la Punta de la Cova, al final de la badia, hi trobem l’illot de Sadolitx, les roques del qual arriben fins gairebé els 10 metres d’altura.

Illot de Sandolitx, a l'esquerra de Cala Vigatà, davant la Punta de la Cova

Tot i no gaudir de cap servei (la font que hi trobem és abandonada) són molts els apassionats per aquesta cala degut al seu fascinant món submarí. Efectivament, una simple observació mitjançant unes ulleres submarines, efectuant esnórquel, permet descobrir ecosistemes de gran valor: sobre els fons rocós es troben algues posidònia i estrelles de mar, a més d’innombrables tipus de peixos, molts d’ells en grups. Existeixen molts pocs fons marins com aquest a la Costa Brava, i menys tan propers al nucli urbà.

Degut a aquesta enorme riquesa natural existeix un projecte per convertir en zona protegida la badia en què es troba Cala Vigatà, fins la Punta de la Cova. D’aquesta manera s’abalisaria la zona i es controlaria l’accés de les embarcacions fins aquest petit racó amb un fons tan especial del que els amants del busseig poden gaudir.